RUTA DEL BESTIAR - i per S. Pere Bous

CORREVALL-2009

Aquest any el Club d’Atletisme Xio de Llutxent ens proposa recorrer les terres noves de la Baronia de Llutxent. Aquestes terres, li foren arrancades a la serra i rompudes als segles XVI i XVII pels “legos” , monjos i frares dedicats a les tasques del camp i a la cria del ramat, tots ells frares del Monestir del “Corpus Cristi” de Llutxent.

Foren terres de pastura per al ramat i bestiar que transitava entre el convent i la Casa del Barranc de l’Aigua on habitaven els legos i el ramat estabulat als corrals. Entre els termes de Llutxent, Pinet i Quatretonda durant dos hores i una distància de 18 kilòmetres correrem pel llom d’un drac que vol despertar del fred de l’hivern. Li prendrem la cua des del convent. Per la ruta dels monestirs, ens endinsem al Pla dels Arenals fins al pinaret de l’Avenc. La creença popular diu que en l’avenc s’amaguen més dracs esperant el moment per engolir-se la vall fins la Mediterrania, però qui ha estat dins d’ella diu que no és més que el forat on el drac deposita les seues misèries i refreda les seves entranyes. Al Collet de l’aire, vorejant el pinaret de l’Avenc deixem la senda dels monestirs per muntar al Pla de Penya per la senda que ens portarà fins la caseta del Tio Honorio. Quant pujem al Pla de Penya estem al llom del drac. A la dreta, si no ens crema el seu foc, podrem gaudir de la llàgrima que envolta el poble de Pinet. Conta la saviesa de la nit, que fa quaranta-nou milions d’anys, els Pendinous modelaren el Buixcarró amb moviments ferms i armoniosos. En la seva tasca creadora i de pas a la Vall d’Albaida, creuaren la Vinya Vella per a fer nit al pla de Pinet. Ningú va dir res. S’ajaçaren al pla tots coberts per la nit i descansaren en un somni reparador il.luminat pel dibuix del Buixcarró. L’endemà, amb la llum del dia, es dirigien al pla de la Vall per modelar el Benicadell. Des de l’alt del pit de la Vall, prenyada ja de vida, contemplaven la tasca de la jornada, adonant-se que una llàgrima penjava del pas de Llutxent cobrint el pla on havien fet nit. Tot just comprengueren que el majestuós Benicadell que presidia la Vall, hi era el fruit de la satisfacció callada i somni del Buixcarró. Deixant Pinet a la dreta el drac ens durà sinuosament fins la Cava la Falaguera d’on brull l’aigua i la foscor que engrandix la llegenda de la fera. Sobtadament, al seu llom, per les ferides encara sagnans de l’últim combat i deixant a la dreta el Buixcarró, apleguem a l’encreuament del Camí Serra. Ara ens haurem d’esforçar per cavalcar pel drac seguint ferides velles que ja mes bé pareixen formar part de la pell de l’animal sempre ferit. Passarem per la Casa de l’Aigua, cau de domadors i comensals que, en domesticar el drac, feien de la força por, de la por fam, i de la fam força domesticada. El drac s’alimentava per aquestes terres, i cada any, en arribar l’estiu, desfilava un bou cap a Quatretonda. El poble, en una dansa de febra i excitació, rememora en fals l’escena d’abatiment de la fera que, ferida de mort, confundirà al cap per la gorja. En tenir a les vistes Quatretonda, desfilem en caiguda pel llom nu de l’animal. Té el bescoll endurit per la força dels lligams contra les quals s’ha hagut de rebel·lar, per a finalment romandre abatut i domesticat. Si alcem el cap vorem en l’horitzó un Benicadell orgullós i vigilant. Notarem la seva presència a la nostra dreta en passar la Casa Sènia. Es l’hora d’enfrontar-nos al foc de l’animal, perquè sense adonar-nos estem ja al seu cap. En aplegar a la pujada del Convent, de segur els més gosats aniran davant per furgar-li els nassos. Però assabenteu-vos que als demés, si ens tremolen les cames, no és per la por de mirar a la bèstia als ulls. És per la mateixa dansa de febra i excitació que ens porta la quimera d’haver vençut a la fera. El drac sembla dormit, però, si ens endinsem a la seva boca, notarem el foc i la presència del seu amo i ensinistrador. L’eixida serà a les 8 des del Convent, i finalitzada la cursa baixarem a dutxar-nos al camp de futbol per refredar el foc. Desprès esmorzarem tots junts. Si acompanyants o corredors voleu visitar el monestir, heu de saber que està obert tots els diumenges fins les 13 hores. Valld'albaidins/es, vos esperem el proper diumenge 3 de Maig.